Són bojos, aquests catalans!? (clic clic)
Aquest documental promogut pel lingüista i diplomat en producció de cinema i televisió David Valls i la productora Zeba, intenta mostrar sobre el terreny la situació del català a Catalunya d'una forma irònica i crítica.
Catalunya te una història mil.lenària i una llengua pròpia, el català.
La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans que es van instal.lar a la península ibèrica entre el segle III aC i el segle V dC.
La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans que es van instal.lar a la península ibèrica entre el segle III aC i el segle V dC.
Amb la caiguda de l'imperi romà al segle V dC, el llatí va anar evolucionant fins arribar a les llengues romàniques (català, francés, castellà...).
El domini de la llengua catalana s'estén sobre 68.000 km2 ens els que viuen 11.380.000 persones. Actualment esta dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, L'Alguer (Itàlia), Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Franja de Ponent (Espanya) i Catalunya Nord (França)
El coneixement de la llengua en els territoris que la tenen com a llengua pròpia és desigual a causa de la diversitat de les realitats històriques i polítiques.
De les darreres dades sobre el grau de coneixement lingüístics es dedueix que el nombre de persones capaces de parlar-la és d’unes 7.300.000 i el de les que la poden entendre de 9.800.000.
El català, tot i tenir algunes característiques de les llengües minoritàries, se’n diferència per diversos motius que la situen entre les llengües europees de població mitjana.
És un cas únic:
- Pel seu estat jurídic. És oficial a Andorra i, al costat del castellà, a tres comunitats
autònomes espanyoles.
- Per la seva demografia. És la setena llengua de la Unió Europea. El nombre de
persones que el parlen és superior al de les que parlen finès o danès, i equiparable al
de les que parlen suec, grec o portuguès a Europa.
- Per la seva situació sociolingüística. No s’ha deixat de parlar mai i es transmet de
manera intergeneracional amb normalitat.
- Pel seu equipament lingüístic. És un idioma plenament codificat, normativitzat i
estandarditzat amb un total consens acadèmic. Els seus recursos lingüístics i estudis
sobre gramàtica, lexicografia, dialectologia, terminologia, història de la llengua, etc.
són comparables amb els de les grans llengües llatines.
- Per la seva tradició cultural i literària. El català compta amb textos escrits,
ininterrompudament, des del segle XII. Actualment hi ha més de 1.200 autors literaris vius.
Pau Casals ha estat un dels millors violoncel.listes del segle XX i un gran defensor de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans. En reconeixement a la seva actitud, el 1971 va rebre la Medalla de la Pau de la ONU.
Aquest és el discurs que va fer en agraïment:
Text del discurs en català i anglès:
"Aquest és l'honor més gran de la meva vida.
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."
"This is the greatest honour I have ever received in my life.
Peace has always been my greatest concern. Yet in my childhood I learned to love it. My mother—an exceptional, brilliant woman—used to speak to me about it when I was still a child, because in those years there were also a lot of wars.
What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars. So I am so happy, so happy, to be with you today. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart.
I have not played the cello in front of an audience since long years but I think I must do it this time. I am going to play a melody from the Catalonian folklore: The singing of the Birds. Birds, when in the sky, go singing: Peace, peace, peace. And this is a melody that Bach, Beethoven and all great people would have admired and loved. And, in addition, it springs up from the soul of my country: Catalonia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada